Església Romànica de Vinyoles
L'església de Sant Esteve de Vinyoles d'Orís es situa a la part alta de Vinyoles i es trobava dins l'antic terme del Castell d'Orís. Va tenir funcions parroquials fins que, abans de 1960, es traslladà el culte a una nova església amb una altra advocació.
Sant Esteve de Vinyoles
L'any 1106 sembla ser la data probable de la consagració de l'església romànica de Sant Esteve. El temple primitiu va ser substituït per un altre de més sòlid que encara es conserva en la seva estructura principal. El seu cimbori era allargat i és probable que sobre ell s'aixequés l'antic campanar del qual es desconeix la causa de destrucció. A partir de l'any 1300 i posteriors, es tenen referències de l'existència d'una important confraria de Sant Jaume a l'església de Sant Esteve.
Vinyoles va ser el que va estrenar el sacerdoci de Mossèn Cinto Verdaguer, arran de la seva ordenació sacerdotal. En fou vicari i regent del 1871 a 1873. En aquesta petita parròquia va deixar el bon record de les seves virtuts sacerdotals i hi va dedicar també a l'elaboració del seu gran poema L'Atlàntida. Però també a Vinyoles va conrear la poesia mística, que li semblava més adient a la vocació sacerdotal, La Passió de Nostre Senyor Jesucrist i bona part del seus Idil·lis i cants místics. Un altre record verdaguerià a Vinyoles és el Llorer que va plantar a la rectoria. Des del moment de la seva restauració l'any 1975 (a càrrec de la noble casa de Conanglell), mai han mancat les festes de primavera. El temple verdaguerià ha tornat al culte amb tota mena de celebracions: moltes corals de la Plana de Vic han fet ressonar en les seves voltes cançons amb la lletra de Mossèn Cinto.
Des de l'any 2016 en aquest recinte es programen diferents propostes culturals.
