Conferència de Conanglell a càrrec de Gerard Serrat

Gerard Serrat, estudiant que ha realitzat el projecte, va explicar el cas de Conanglell, documentat per primera vegada l'any 942 (Conanglo).

Al segle XII a Conanglell hi havia una vil·la i el 1200 ja es té notícia en aquest lloc d'una torre fortificada de caire militar i residència de cavallers, propietat de la família de Pere Conanglell, una família que en els anys posteriors continuarà apareixent en els documents relacionada amb altres membres de la noblesa osonenca.

La quadra de Conanglell, que fins a principi del segle XVIII va pertànyer a la família d'aquest llinatge, va esdevenir a partir de 1857 un establiment de l'exèrcit espanyol. Des de l'any 1736 la propietat pertanyia a tres institucions benèfiques de la ciutat de Vic: l'ordre de Sant Felip Neri, l'Hospital de la Santa Creu i la Casa de la Misericòrdia, que la van rebre com a llegat de la darrera propietària del llinatge de Conanglell, Anna Maria de Copons i de Malla i de Conanglell.

Integrada al municipi de les Masies de Voltregà des de l'any 1840, quan va deixar de ser una quadra autònoma, a Conanglell hi vivien en el moment de l'adhesió quatre famílies, que tenien la pròpia capella dedicada a la Sagrada Família i que va ser substituïdaa partir de l'any 1861 per una nova edificació consagrada a Santa Bàrbara, patrona de l'artilleria. Actualment aquesta capella, tot i mantenir-se dempeus, està totalment abandonada.

Els soldats es van quedar a Conanglell fins al final de la Guerra Civil. El mal estat en què van quedar les dependències, després de ser cremades per l'exèrcit republicà en retirada, en precipità l'abandonament definitiu.

La xerrada va tenir una bona acollida del públic assistent, i comptava amb el suport de Xavier Coromina, catedràtic de Llengua Catalana i Literatura a l'institut del Voltreganès i Gerard Verdaguer, director del Museu de la Torneria de Torelló.